Arhivă pentru Martie, 2012

uite norii cum aleargă pe cer/ eu i-am trimis înspre tine/ ia-i şi ascunde-i în buzunar/ sunt de la mine

Posted in culori, imagini on Martie 7, 2012 by danabanu


image by: Ceslovas Cesnakevicius

ziduri în oraşul de iarnă tradus de Pere Besso în spaniolă şi catalană

Posted in cartolinele-poezii ale danei banu on Martie 7, 2012 by danabanu

ziduri în oraşul de iarnă

pe străzi trece iarna
oamenii trăiesc în cutii de conserve
oamenii au virgule puncte semne de exclamare
caii sălbatici ajung la abator măcelăriile gem de animale îmblânzite
nu sunt fratele vostru nici sora voastră nici apa vie sau moartă
nu sunt umbra umărul mandibula tibia sau creierul vostru
sunt iarna şi toamna celor trişti şi patetici
cel care tace şi urcă iederă pe ziduri mucegăite
cel care poartă cu el viziuni stoarse de vlagă
ştiu cum e
ţi se umflă venele scuipi în oglindă dai cu pumnul în vitrinele zilei
dincolo de extaz urlet ardoare flacără
sobră şi mută inima de piatră a celui care iubeşte haznaua asta apocaliptică
lumea cu infinitele ei prelungiri efemeridele scârboase ale melancoliei
metafora crâncenă a plictisului
cu ochii daţi peste cap purtând în cioc o candelă de argint care luminează oraşul
dacă vezi un om ocoleşte-l te va iubi şi va crăpa singur
dacă vezi o piatră ia-o în braţe va deveni om
ştii cum e?
dincolo de cuvânt doar acoperişuri
dincolo de acoperişuri
ferestre
semne pentru mai târziu
urlete de fiară adormită la timp
în oraşul de iarnă
doar ziduri
niciun om
doar ziduri

murs a la ciutat d’hivern

pels carrers passa l’hivern
la gent viu en llaunes de conserva
la gent té comes punts signes d’exclamació
cavalls salvatges arriben a l’escorxador els carnissers melmelada d’animals domesticats
no sóc el vostre germà ni la vostra germana ni aigua viva o morta
no sóc ombra el muscle maixella tíbia o el vostre cervell
sóc l’hivern i la tardor dels tristos i patètics
aquell que calla i s’enfila l’heura pels murs florits
aquell que porta amb ell les visions escorregudes d’energia
sé com és
se t’inflen les venes escopeixes a l’espill dónes punyades en les vitrines del dia
més enllà de l’èxtasi udol ardor flama
sobri i mut el cor de pedra del que estima aquesta claveguera apocalíptica
el món amb les seues infinites perllongacions les efemèrides repugnants de la malenconia
metàfora amarga del tedi
amb ulls lliurats per damunt del cap duent al bec una llàntia d’argent que il·lumina la ciutat
si veus un tipus evita’l t’estimarà i rebentarà sol
si veus una pedra pren-la en braços esdevindrà un home
saps com és?
més enllà de la paraula només teulats
més enllà dels teulats
finestres
signes per a més tard
udolaments de fera adormida al moment
a la ciutat d’hivern
només murs
ningú
només murs

muros en la ciudad de invierno

por las calles pasa el invierno
la gente vive en latas de conserva
la gente tiene comas puntos signos de exclamación
caballos salvajes llegan al matadero los carniceros mermelada de animales domesticados
no soy vuestro hermano ni vuestra hermana ni agua viva o muerta
no soy sombra el hombro mandíbula tibia o vuestro cerebro
soy invierno y otoño de los tristes y patéticos
el que calla y trepa la hiedra por los muros mohosos
el que lleva consigo visiones exprimidas de poder.
Sé cómo es
se te inflan las venas escupes en el espejo das con el puño en las vitrinas del día
más allá del éxtasis alarido ardor llama
sobrio y mudo corazón de piedra del que estima esta cloaca apocalíptica
el mundo con sus infinitas extensiones las repugnantes efemérides de la melancolía
metáfora amarga del tedio
con los ojos por sobre la cabeza llevando en el pico un velón de plata que ilumina la ciudad
si ves a alguien evítalo te amará y reventará solo
si ves una piedra cógela en brazos se convertirá en hombre
¿sabes cómo es?
Más allá de la palabra sólo tejados
más allá de los tejados
ventanas
signos para más tarde
aullidos de fiera adormecida al momento
en la ciudad de invierno
sólo muros
nadie
sólo muros

martie

Posted in culori, de-ale mele mărunţele, imagini with tags , on Martie 1, 2012 by danabanu

martie aici, chiar lângă noi, şi totul devine parcă o întâmplare fericită şi rară. strălucim.

photo: Antonio Diaz